+34 934 881 050 info@baa.legal

El Tribunal Suprem s’ha pronunciat recentment sobre els requisits del delicte d’agressió sexual, asseient que la distància física entre agressor i víctima no desnaturalitza els requisits de l’agressió sexual perquè mitjançant intimidació s’atempta contra la llibertat sexual de la víctima en un escenari, el de les xarxes socials, amb major impacte nociu i durador. Tot això sobre el context de les nombroses agressions sexuals que s’estan cometent últimament a través de les xarxes socials. D’aquesta manera es passen a considerar conductes típiques incloses en el delicte d’agressió sexual l’obtenció de vídeos sexuals d’una persona intimidant-la a través de les xarxes.

En aquest sentit, convé analitzar el delicte d’agressió sexual, recollit en l’art. 178 del CP, preveu com a conducta típica l’atemptar contra la llibertat sexual d’una altra persona, utilitzant violència o intimidació (això és el que li diferencia del delicte d’abús sexual), establint una pena de presó d’1 a 5 anys. Per tant, el bé jurídic protegit és la llibertat sexual de la víctima, de manera, que la lesió a tal dret es produeix quan:

  1. S’executi un acte o comportament amb contingut libidinós (luxuriós, propens als plaers sexuals).
  2. Que s’empri violència/intimidació: s’entén per violència bàsicament l’ús de la força física o una altra semblant suficient per a vèncer la voluntat de la víctima, i que per tant faci inútil la negativa a realitzar l’acte sexual, i pel que fa al concepte intimidació es basa en la “vis compulsiva”, en virtut de la qual el subjecte passiu cedeix a l’activitat sexual per a evitar un mal major sobre la seva persona o béns o sobre els d’un tercer amb el qual tingui una relació íntima o estreta que li provoqui cedir davant aquest comportament.

Una vegada aclarits els elements típics, passem a analitzar el cas concret que ha motivat que el Tribunal Suprem es pronunciï en aquesta matèria en la seva Sentència 447/2021 de 26 de maig de 2021 (a continuació, us deixem el link, per si és del vostre interès la seva lectura):https://www.legaltoday.com/wp-content/uploads/2021/05/STS-447-2021.pdf

En el cas d’actuacions, el condemnat es va inscriure en “TUENTI” amb una identitat falsa de dona i va contactar amb una menor de 12 anys, a qui no coneixia, a la qual el va obligar a fer-se fotos i gravar-se vídeos de contingut sexual i que els hi enviés, sota l’amenaça de denunciar a la seva família i de difondre les gravacions que tenia d’ella als seus contactes en aquesta xarxa social.

Al nostre entendre, la conducta realitzada pel condemnat compleix amb tots i cadascun dels elements del tipus penal, analitzats anteriorment, tractant-se d’una acció positiva -sol·licitar a la menor que gravi vídeos de contingut sexual tocant el seu propi cos, i ls hi remeti-, i l’ús de la intimidació, atès que l’home amenaça a la nena amb la difusió de les imatges que ja té d’ella en la xarxa social.

El Tribunal Suprem fonamenta la seva decisió sobre la base que, l’obtenció d’imatges de contingut sexual d’una menor tocant el seu propi cos – si bé és cert que són gravades per ella mateixa, també ho és que el menor ho fa sota la intimidació en forma d’amenaça “en línia” de la divulgació en xarxes d’imatges de contingut sexual obtingudes prèviament per engany -, constitueix un delicte d’agressió sexual. I reitera i destaca que aquest delicte no exigeix que l’agressor realitzi actes directa i físicament sobre la víctima, havent de subsumir-se l’amenaça en línia empleada en el cas d’actuacions en el concepte d’intimidació que preveu el precepte legal.

Tot això ha de posar-se en relleu atès que la dimensió social de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) pot convertir-se en un instrument d’intimidació molt potent, atesa la facilitat per a l’intercanvi d’imatges i vídeos i els actes de cosificació sexual que trobem actualment en xarxes socials. Ha de tenir-se en compte, també, que, per a moltes persones, i especialment adolescents i nens, les xarxes socials s’han convertit en un espai d’interacció social bàsic.