+34 934 881 050 info@baa.legal

Avancem el contingut de la nota informativa publicada en la pàgina web del TC en espera de la sentència que es donarà a conèixer en els pròxims dies.

“El Ple del Tribunal, per unanimitat, ha estimat la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la Sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional sobre la regulació dels pagaments fraccionats de l’impost de societats aprovada pel Reial decret llei 2/2016, de 30 de setembre.

Aquesta norma va introduir una sèrie de modificacions en el càlcul del pagament fraccionat de les empreses amb facturació superior a 10 milions d’euros, per a les quals s’incrementava l’import del pagament, fixant-se per al mateix una quantia mínima del 23 per 100 del resultat comptable, sense altres ajustos.

La sentència, el ponent de la qual ha estat el magistrat Juan Antonio Xiol Ríos, aborda, en primer lloc, la possible vulneració dels límits materials del Reial decret llei. En concret, l’Audiència Nacional plantejava la vulneració de l’art. 86.1 CE, ja que el decret llei no pot afectar els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el Títol I, entre els quals es troba el “deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques” de l’art. 31.1 CE.

Aplicant la doctrina constitucional sobre els límits dels Reials decrets llei en l’àmbit tributari, la sentència raona que, pel tribut afectat, que és un dels principals del sistema tributari espanyol, i per l’entitat de la modificació que s’introdueix en ell, que aconsegueix els elements principals del pagament fraccionat, s’afecta el deure de contribuir.

La mesura controvertida no incideix en la quantia final de l’impost, sinó que es refereix a un pagament a compte, però el Tribunal emfatitza que afecta de manera substancial a la seva quantificació i ho fa respecte de les empreses de major grandària que, encara que relativament poques en número, són les que aporten més de la meitat de la recaptació de l’impost.

Si bé la qüestió d’inconstitucionalitat també plantejava la possible vulneració del principi de capacitat econòmica, el Tribunal no aborda aquesta tatxa, en estimar el primer motiu sobre l’ús del decret llei.

Finalment, com en altres ocasions, la sentència declara que no poden considerar-se situacions susceptibles de ser revisades amb fonament en ella ni les decidides mitjançant sentència amb força de cosa jutjada (art. 40.1 LOTC), ni tampoc, en aquest cas concret, per exigència del principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE), les consolidades en via administrativa per no haver estat impugnades dintre del termini i en la forma escaient”.

 

Adjunts:Nota informativa nº-67-2020