La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna per agressió sexual a un home al País Basc que, després de contractar els serveis d’una dona en l’àmbit de la prostitució, va dur a terme una pràctica sexual més violenta i totalment allunyada de la pactada inicialment, deixant seqüeles com mossegades, hematomes per agafades i un clar dany psicològic en la víctima.
En la Sentència 566/2025 de 29 de juny de 2025, el Suprem estima parcialment el recurs de cassació interposat per la defensa del condemnat, ratificant totes les manifestacions i conclusions del Tribunal de Justícia del País Basc, a excepció de la condemna a la pena inicial de 9 anys de presó, que es redueix a 6 anys en reconèixer-se d’ofici l’atenuant per vulneració del dret a un procés sense dilacions indegudes consagrat a l’article 24.2 CE.
La rellevància especial d’aquesta sentència, i el que permet concloure que es tracta d’un cas d’agressió sexual amb accés tipificat a l’article 179 CP, rau en l’aplicació del que el Tribunal Superior del Regne Unit va denominar ‘consentiment condicionat‘, concepte segons el qual, perquè el consentiment sigui vàlid dins d’una pràctica sexual, les condicions sota les quals es va atorgar originalment s’han de mantenir durant tot l’acte.
En el cas concret es va concloure, a partir del testimoni de la víctima avalat per informes mèdics forenses i altres testimonis, que les condicions inicials per acceptar els serveis de prostitució eren totalment diferents de les que finalment es van donar.
Això va suposar, donada la violència de l’acte, un canvi substancial en les circumstàncies, deixant clar que el consentiment inicial no és etern ni il·limitat, sinó que exigia una renovació explícita del consentiment que, com que no es da donar, va provocar que l’acte constituís una violació.
